16/12/14

Anestèsia (o De(i)ferències)(Disparador#10, d'OrcinyBooks)


“La dissecció del membre és dolorosa i desagradable. Sobretot si s’efectua sense anestèsia”. Aquestes paraules sempre són recordades abans de traure la baralla. Les deia el professor just començar la classe d’anatomia, palplantat davant del cadàver. Nosaltres, però, prestàvem més atenció en combinacions. Tan viscerals com dements, apostant l’insospitable, com si ens hi anés la vida. Però també la salut.

Novament, ens reunim, com científics bojos o jugadors empedreïts, sense cansar-nos de repartir les cartes i de gaudir, sota el compàs del so metàl·lic dels nostres membres perduts, que ens recorden que no tornarem a tenir mai més una bona mà.


Químiques (REC, de Cadena Ser Castelló)

Mai no vaig sospitar que els estudis de química em portarien la felicitat; abans havia pensat en ardus anys per arribar a ocupar un lloc un xic decent en una cosmètica de mig ral o, amb una mica de sort, no haver de viatjar a l'estranger quan el mercat laboral al país fóra tan precari como es vaticinava. Ara, com a cambrer de pub musical, aconsegueixo aventures diàries gràcies a la química de seductor innata. Però és una altra química, la inorgànica, la que alimenta la meva ànima psicòpata a la fi de cada nit.

Ludòpata (o Teràpia)(31 paraules de VullEscriure; 16)

Després del tractament contra la ludopatia, detesta allò que li recordi les cartes. Inclús els SMS.