L'horitzó sempre llunyà.
Però ha de seguir viva
La il·lusió de saber esperar.
I guardo amb el màxim zel
Aquesta flama d'amor flèbil
Que crema en el pit, contra el fel
I el fred de saber-me dèbil
Enmig del glacial de la solitud;
Entre la vèrbola de la multitud,
Cerco mots amb dèria aspriva.
La broma que allisa el cel
Amb l'enyorança i el seu tel,
La llum de l'alba se l'endurà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada