Un ressò que res no atura,
Una vida futura que no vindrà
I estella la mà que empunya el martell.
Sóc vell, rònega clemència perduda
En la muda drecera cap al no-res.
Sortiré il·lès de la batalla
Si la dalla acaba amb tot en començar?
4/7/10
Rònega clemència (Itineràncies poètiques, 27)
Un ressò que res no atura,
Una vida futura que no vindrà
I estella la mà que empunya el martell.
Sóc vell, rònega clemència perduda
En la muda drecera cap al no-res.
Sortiré il·lès de la batalla
Si la dalla acaba amb tot en començar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada