Però la foscor restarà
Endins, ben endins, fins
Que el migdia ens dejuni
De penes i treballs, de despit
I de buidor. Caminarem en va
Cap a la llum amb llumins
Que ens cremen, vers el pleniluni.
Potser mai no serem nit.
I creixerà dins nostre el crit
Que ens allibera de l'enuig
D'una vida que s'escola, que marxa
Per les escletxes del cos: fuig
Del laberint que ens enxarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada