Es desclou la tenebra...
4/7/10
Gèlida metàfora (Itineràncies poètiques, 20)
No t'ho vaig dir mai.
Les paraules de l'enyor
Porten la tristesa als llavis.
I he sembrat l'esglai,
La flama tendra de l'amor
En el demà, gèlid com els glavis
Que travessen amb recança
La carn fràgil de l'esperança.
Demà despertaré sol però més humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada