Amb tristesa, accepto haver deixat
escapar la primera minicrida d'aquesta Nit de Lletres: l'activació del
compte no ha arribat a temps. Tinc 60 minuts per plorar la teva
absència, ara, Anna, per adonar-me que et vull com a amiga i companya,
confident i còmplice, font de tot l'amor que engendri. Avui, però, he de
fer que aquesta tristesa no aflori massa enfora per no fer-te sentir
pitjor. És trist haver de caminar sols i separats, ho sé. Però no hi ha
premi sense sacrifici, diuen els savis plens de saviesa. Potser no
s'equivoquen, o potser sí. Sols sé que la necessitat és això, pensar-te
les vint-i-quatre hores del dia i no defallir. Estimar fins i tot el
silenci que hi ha en els intervals de no poder-nos parlar. Mentre
t'espero, amb tant d'amor, amb tanta tristesa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada