Àvida ànima

Vindràs amb la bellesa primitiva
De l'alba que ens empara dins la sitja
De la llum més recent, en la calitja,
I cauré al pou dels teus ulls, que em captiva.

Vindràs i seré l'home que et desitja,
Contra el vent i la marea, amb la viva
Força de la natura, envers l'aspriva
Pols del camí que, en seguir-lo, es trepitja.

Vindràs, i florirà la rosa encesa
Dels meus llavis, la fraula delitosa
Que ha d'endolcir llençols i pells i boques.

Vindràs i revifarà la sorpresa
De la teva nuesa, la llum fosa
Amb la foscor de l'ànima que evoques.