Ànsies (Minirepte10)

Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Màrius TORRES.

Pels serveis realitzats, l'home li allarga la paperina amb la dosi que li calmarà les ànsies durant unes hores. Només hi ha una condició: marxar ràpidament del lloc de la cita i amb discreció. El jove introdueix de forma maldestra la mà dins de la butxaca i hi diposita el tros de paper mig rebregat. Es col·loca la caputxa per protegir-se del fred i, alhora, per amagar el seu rostre a les mirades. Protegit per les penombres i en una ciutat anònima, camina apressat, als afores de la barriada on l'home exerceix el seu control.

Arriba a un carreró solitari i mira a banda i banda per assegurar-se que no serà vist. Confiat, treu la bossa on hi guarda el parament per injectar-se. Escalfa la barreja d'heroïna i d'aigua destil·lada damunt de la cullera amb l'encenedor i omple la xeringa. Ho fa amb perícia, són anys de consum i d'addicció. Fins i tot sap com injectar-se als llocs menys recomanables perquè no siguin visibles les marques. Busca la vena de l'engonal i hi clava l'agulla. Prem l'èmbol i la solució escalfa la cuixa en penetrar dins del seu cos.

Ja no hi ha nervis, i les ànsies per "xutar-se" han desaparegut. Queda en un estat letàrgic que, mica en mica, l'endormisca. En uns minuts, deixarà de respirar i no despertarà d'aquest estat: hi ha feines arriscades que es paguen amb la vida. Com ser un "xivato" en segons quins cercles... L'heroïna portarà la mort freda, de tan pura que és.