I penso que l'ahir i el demà segueixen
El rastre dels teus llavis, dels teus ulls.
I deixo que la prenguis, que els teus dits
Freguin i acariciïn la pell mentre escolto
Episodis d'una vida trista, sense tu,
I amb cada mot augmenten les ganes de besar-te.
És en el bes on et sé immensa, pura, clara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada