Et convertiràs en memòria
I en enyorança fins que tornis
A esdevenir dolça presència.
I seré qualsevol bocí de record
Que vulgui aparèixer dins meu
I que s'hagi impregnat de tu,
Minúscul però ple d'importància.
Saps? La intermitència em demostra
Que els llavis goluts volen besar-te
Fins que la son ens venci; i el silenci
Em porta el delit i la seva essència.
I seré la llum dels teus ulls, l'almesc
Que ofereix a la teva pell la fragància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada