Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,
Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.
12/2/11
Itàlica [Híspalis III](Itineràncies poètiques II, 54)
[seguiment extraoficial del poema Com les fulles, de Carme Rosanas]
El feix de pensaments, inquiet vent,
Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,
Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.
Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,
Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada