Itàlica [Híspalis III](Itineràncies poètiques II, 54)

[seguiment extraoficial del poema Com les fulles, de Carme Rosanas]

El feix de pensaments, inquiet vent,
Reprèn camins dubtosos entre les ruïnes
Que indago, buscant-hi un esguard tendre,

Aquelles pupil·les amb què il·lumines
La solitud que m'aclapara, necessària
Com l'arsènic, enmig del sofriment,
I sóc pedra, cendra, ànima teva, gregària.