Quan ella em demana que, dins de la maleta, hi inclogui un banyador, m'ensumo que el cap de setmana transcorrerà a la platja. Però mai no em puc imaginar que serà de la manera que el té previst. Sap que odio la xafogor del litoral, aquella pudor a algues i musclos i tots els animalons que es podreixen entre els espadats, que preferiria matar el temps embadalit davant del ventilador sense fer res. Però callo i començo a preparar l'equipatge. És divendres, migdia.
En recollir-la, em fa un minso petó als llavis i m'indica, tot somrient, la direcció que cal prendre. Ens allunyem de la nostra vila, la que m'estimo per la seva calma, la que m'empara de la multitud, cap a la sorra, la que els nens saben encabir dins dels entrepans amb les pilotes, la que corrompen amb la seva cridòria. I ja suo només pensant-ho. A més, hi haurà embussos i escalfaments del motor...
Després d'una hora i tres quarts per recórrer vint-i-cinc quilòmetres, arribem a la nostra destinació. I tots els mals que imaginava desapareixen en veure el meravellós emplaçament fins on m'ha portat. Un càmping a la vora de la mar, ni espadats ni pudors de peix podrit ni canalla cridanera. Verdor i gent afable, i un bungalou, anomenat Tabarca, per nosaltres dos sols. Per tot el cap de setmana. Des de l'exterior, la construcció és totalment de fusta, un porxo amb una taula i quatre cadires, un banc i dues torretes que ens ofereixen la benvinguda. Quan ella obre la porta, l'olor del parquet és intensa però plena de netedat. Tinc ganes d'abraçar-la, de besar-la llargament. Però m'atura en endevinar-me les intencions i em diu:
-Anem a buscar les maletes?
-D'acord, reina.
No vull començar amb una discussió amb queixes d'enamorat, o preguntant-li per la planificació de les jornades. Per això, claudico i concedeixo una treva als meus desitjos. Agafo les dues maletes (la meva, amb el banyador dins, i la seva) mentre ella busca les claus de l'apartament i les amaga per si de cas... M'obre la porta de bat a bat, sense ajudar-me a pujar els tres graons que hi ha a l'entrada del bungalou. El somriure es torna burleta. Quan ja he entrat, ella tanca la porta i corre les cortines, la qual cosa em sorprèn i pregunto, sobtat:
-I ara? Banyador??
-No, ara et sadollaré d'amor fins diumenge al matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada