A través de twitter la Carla Gracia Mercadé (autora de L'abisme [Ed.
Univers]) ens proposa diversos exercicis per poder suportar el
confinament d'aquests mesos. El vint-i-sisè ha provocat aquest relat, sense adjectius:
Et conec prou per endevinar
el teu estat d'ànim en obrir els ulls. Com avui, per exemple. Et vas
emprenyar amb mi ahir, a l'hora de sopar, i vas allitar-te amb un
humor de gossos. Avui el teu silenci ha estat la mostra que em
faltava per entendre-ho tot i imprimir més claredat a l'assumpte. La
crisi que vivim és una evidència i no hi ha res que pugui redreçar
la situació. I menys encara amb aquesta convivència de
vint-i-quatre hores: les diferències s'augmenten, per desgràcia, en
lloc de mitigar-se. I ja no hi ha treva que et satisfaci. Aprofites
qualsevol conflicte per collar-me una vegada més els cargols de la
culpabilitat i del retret. Per tant, la lògica em deixa clarament un
panorama a seguir: canviaré el llit de matrimoni pel sofà i, quan
es pugui sortir de casa, llogaré un pis als afores, per abaratir-ne
la xifra. I, de mica en mica, trauré les meves coses d'aquí. Encara
rai que no vàrem passar per l'altar ni tampoc no hàgim tingut
fills. Això facilita l'assumpte. Però sols em queda un dubte: el
que no em perdones és haver descobert la infidelitat i que aquesta
fos amb el teu xicot de l'institut o la meva bisexualitat, que
trobes contra Natura i tan arran de la nàusea?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada