Vigilància. Com si el món es dividís en superfícies
Que cal mantenir sota les pupil·les d'un gegant
Insomne i amb peus de fang per recórrer les planícies
De mil deserts en un sol instant.
I som hereus de l'arbre eixorc, ara sense primícies,
En l'arrelament perpetu d'uns temps que no canviaran,
I errarem nord enllà fins que trobem el país de les nícies
Solucions que sols serveixen per al lament.
Vigilància. Com si l'esguard que ens haurà de fendre
Demà fins al moll dels ossos es preparés per entendre
El galimaties de cent escriptures, mentre el salvatge vent
Se n'enduu els mots un cop pronunciats.
I som la cendra
De mil fogueres que haurem de protegir i tornar a encendre
Quan s'apaguin, en la debilitat d'un déu fútil de tan absent.
Que cal mantenir sota les pupil·les d'un gegant
Insomne i amb peus de fang per recórrer les planícies
De mil deserts en un sol instant.
I som hereus de l'arbre eixorc, ara sense primícies,
En l'arrelament perpetu d'uns temps que no canviaran,
I errarem nord enllà fins que trobem el país de les nícies
Solucions que sols serveixen per al lament.
Vigilància. Com si l'esguard que ens haurà de fendre
Demà fins al moll dels ossos es preparés per entendre
El galimaties de cent escriptures, mentre el salvatge vent
Se n'enduu els mots un cop pronunciats.
I som la cendra
De mil fogueres que haurem de protegir i tornar a encendre
Quan s'apaguin, en la debilitat d'un déu fútil de tan absent.
[poema inspirat en: Severe Area, d'Apocalyptica]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada