Finalment, l'Eva s'ha
adormit aferrada al meu pit. Ara la bressolo entre els meus braços i
li murmuro una melodia. Així m'asseguro que no es despertarà quan
la col·loqui al bressol. Mentrestant, l'observo, encara bocabadada i
embadalida. Les parpelles closes, la respiració pausada i
tranquil·la, la delicada mà que m'envolta el dit índex. Se sent
segura i jo, agraïda. Agraeixo, un cop més i en silenci, haver-se'm
permès tastar aquest miracle de la Natura. Estic sola amb ella però,
què hi ha de diferent en els anys de la meva existència? Sola
durant el primer festeig, sola també en passar per l'altar. I
aquesta soledat no va esborrar-se en sol·licitar el divorci, ni
tampoc després de la febrada dels primers encontres amb un aspirant
a lletraferit, ni tan sols amb el pare de l'Eva. Estic convençuda
que trescaré per aquesta nova senda, amb dificultats però
aconseguiré avançar i superar tot obstacle que se'm presenti.
Trauré forces de sota les pedres, si cal, sense demanar almoina
d'amor a qui ja no m'omple ni m'aporta res. Perquè el Cel també té
tres lletres entre els meus braços, i és la minúscula grandària
del fruit del meu ventre, l'Eva, la meva filla.
2 comentaris:
Diferencias (o Minúscula grandeza)
Finalmente, Eva se ha dormido agarrada a mi pecho. Ahora la acuno entre mis brazos y le murmuro una melodía. Así me aseguro de que no se despertará cuando la coloque en la cuna. Mientrastanto, la observo, aún boquiabierta y embobada. Los párpados cerrados, la respiración pausada y tranquila, la delicada mano que me rodea el dedo índice. Se siente segura y yo, agradecida. Agradezco, una vez más y en silencio, habérseme permitido probar este milagro de la Naturaleza. Estoy sola con ella pero, ¿qué hay de diferente en los años de mi existencia? Sola en el primer noviazgo, sola también al pasar por el altar. Y esta soledad no se borró al solicitar el divorcio, ni tampoco después de la fiebre de los primeros encuentros con un aspirante a literato, ni siquiera con el padre de Eva. Estoy convencida de que andaré esta nueva senda, con dificultades pero conseguiré avanzar y superar todo obstáculo que se me presente. Sacaré fuerzas de debajo de las piedras, si es necesario, sin pedir limosna de amor a quien ya no me llena ni me aporta nada. Porque el Cielo también tiene tres letras entre mis brazos, y es la minúscula grandeza del fruto de mi vientre, Eva, mi hija.
d.
Minúscula grandeza del fruto de mi vientre.....q bien escribes catalán. ;-)
Publica un comentari a l'entrada