Vostè és el primer que l'obre, em va dir d'amagat de tothom, protegit per la penombra i el murmuri. I és admirable tanta valentia, prosseguí el seu discurs, és agradable ser testimoni de la decisió de la joventut, del seu ímpetu. Reconèixer que, gràcies a vostè, hi ha més horitzons si alcem la vista i deixem de contemplar-nos el melic. Demostrar, sense enervar a ningú, que no existeixen límits excepte els d'una societat retrògrada, abstreta, tancada de mires com la nostra. Vostè és el primer que l'obre, va repetir i, estrenyent-me la mà, afegí, emocionat : i el seguirem com el cec ramat dòcil que som.
1 comentari:
Ímpetu (o Retrógrada)
Usted es el primero que la abre, me dijo a escondidas de todo el mundo, protegido por la penumbra y el susurro. Y es admirable tanta valentía, prosiguió su discurso, es agradable ser testigo de la decisión de la juventud, de su ímpetu. Reconocer que, gracias a usted, hay más horizontes si alzamos la vista y dejamos de contemplarnos el ombligo. Demostró, sin enervar a nadie, que no existen límites excepto los de una sociedad retrógrada, ensimismada, cerrada de miras como la nuestra. Usted es el primero que la abre, repitió y, estrechándome la mano, añadió, emocionado: y le seguiremos como el ciego rebaño dócil que somos.
d.
Publica un comentari a l'entrada