En mossegar el mugró, s'atura amb els
ulls encesos en còlera. El que era una delícia fins llavors esdevé
fastig, avorriment. Plega, es rendeix. Apaga el foc i serà fred
amb ella a partir d'ara perquè ha actuat amb malícia. Tot el món
pertany a tot el món, però ella és pertinença exclusiva d'ell. Per
això, el pírcing que travessa l'arèola no hauria de ser al cos
d'ella. Nits de cobejança per devorar-la s'han anat en orris. Prem
el commutador i la cuina queda a les fosques, amb el cos exànime de
l'Alícia damunt del marbre. Avui s'ha acabat l'àpat.
1 comentari:
Cólera (o De[m{A}]lícia)
Al morder el pezón, se detiene con los ojos encendidos en cólera. Lo que era una delicia hasta entonces deviene hastío, aborrecimiento. Se para, se rinde. Apaga el fuego y será frío con ella a partir de ahora porque ha actuado con malicia. Todo el mundo pertenece a todo el mundo, pero ella es pertenencia exclusiva de él. Por ello, el piercing que atraviesa la areola no debería estar en el cuerpo de ella. Noches de codicia para devorarla han ido a pique. Pulsa el conmutador y la cocina queda a oscuras, con el cuerpo exánime de Alicia sobre el mármol. Por hoy se ha acabado la comida.
d.
Publica un comentari a l'entrada