La seva vida és el
futbol. I enguany, amb la Copa del Món, se sent ple d'eufòria.
Així, el seu esperit fatxenda i ploramiques fet a la portuguesa i el
rosari tranquil i xino-xano del seu tarannà pugnen amb les ganes de
gresca i de flirteig que té cada nou cap de setmana. Ha triat les
tres noies que més sospiren pel seu aire de cràpula; no és gens
primmirat, tot s'ha de dir, igual que amb l'ortografia, que prefereix
que sigui anàrquica. Aquesta és la tàctica a seguir, amb una
tècnica acurada i una estratègia d'allò més sorprenent. Escriu
els aparellaments, en un lloc ben visible, poc discret, enorgullit i
confiat que les tres cauran a les seves xarxes, per golejada. Com si
fos el cap de llista del Grup A, d'Amor, prefereix ser el visitant en
les tres ocasions. La Susanna, l'Àngels i la Vanessa. I els nou
punts al sac. I ben lligat. El que no preveu que també podrien ser
de sutura, per pocavergonya... Però l'eufòria mundialista l'encega
tant... perquè el futbol és la seva vida.
2 comentaris:
Clavar gols, a la porteria o al cor de les desprevingudes. Bon jugador, es mereix guanyar algun partit.
Un petonet!
gràcies. De vegades penso que potser Dani és una mica boques
Publica un comentari a l'entrada