Eufòria (279è Joc Literari)

Arran d'una imatge proposada per en Jesús M. Tibau

La seva vida és el futbol. I enguany, amb la Copa del Món, se sent ple d'eufòria. Així, el seu esperit fatxenda i ploramiques fet a la portuguesa i el rosari tranquil i xino-xano del seu tarannà pugnen amb les ganes de gresca i de flirteig que té cada nou cap de setmana. Ha triat les tres noies que més sospiren pel seu aire de cràpula; no és gens primmirat, tot s'ha de dir, igual que amb l'ortografia, que prefereix que sigui anàrquica. Aquesta és la tàctica a seguir, amb una tècnica acurada i una estratègia d'allò més sorprenent. Escriu els aparellaments, en un lloc ben visible, poc discret, enorgullit i confiat que les tres cauran a les seves xarxes, per golejada. Com si fos el cap de llista del Grup A, d'Amor, prefereix ser el visitant en les tres ocasions. La Susanna, l'Àngels i la Vanessa. I els nou punts al sac. I ben lligat. El que no preveu que també podrien ser de sutura, per pocavergonya... Però l'eufòria mundialista l'encega tant... perquè el futbol és la seva vida.