Èpoques de ràdio (32a Crida de VullEscriure)

Tota la vida l'ha acompanyada la ràdio. Des de ben petita, mentre la mare endreçava la casa, fins a la vellesa, amb els programes que han anat modificant però dins del seu gust. Li agraden les tertúlies i la música de la seva època, sobretot. Potser sigui antiquada, però no sap escoltar les noves tendències, olles de grills i sons estridents que anomenen música també.

Tota la vida, amb naixements de fills i de néts, amb pèrdues d'éssers estimats i de companys de feina, de veïns i d'amigues, amb èpoques bones i d'altres de mals tràngols. I inclús ara, que va plena de males notícies: atur, guerres, conflictes a diari, violència domèstica i robatoris. I tantes mentides de la classe política. I aquesta maleïda crisi, que ha arruïnat mica en mica la seva llar, deixant a l'atur tant al seu marit com als seus fills, engolits per un sistema que fa aigües pertot arreu.

Tota la vida l'ha acompanyada la ràdio. I avui, mentre es prepara el bany, també l'ha engegada, amb noves intervencions del president del Govern, amb més retallades i apujades de contribucions. Ja fa setmanes que no sap com tirar endavant tota la família amb els seus minsos ingressos. Els fills han tornat a casa, amb més boques per alimentar, i no gosa dir-los que ja no pot. No és valenta per enfrontar-se a ells.

Es descalça i entra dins de la banyera. Agafa el transistor amb fermesa. La solució no és brillant però serà ràpida almenys.