Veneració (catedralícia)

A Anna G. C.,
perquè el reflex no sempre és dolent...

Perquè el somriure és vida i llum i font, somriu.
I vindran mars plenes de tu en les despulles del dia,
On l'enyorança és paper de vidre que llima les hores,
I l'únic desig que em mou és saber de tu, lladre de mons.

I vindran mans i denes per al calvari d'esperar-te,
El rosari del teu ventre catedralici per als meus ateus
Ulls que són veneració cap a tu, desfici, bogeria dement.

Perquè reviure passa pel caliu de la teva pell fervent,
Mostra't, aixeca'm i fes que camini fins al lloc on les deus
Són el teu esguard, que m'escruta i m'abeura l'ànima farta
De passar set i fam quan la ment tenyeix de tu els segons.

Guia'm cap al teu jaç, esborra les nits viscudes als afores
Del teu recer, besa'm aquests meus llavis que saben que l'agonia
Acaba si t'abasto: el teu nom apareix en tot mot que s'escriu.