Quan la pedra rodola muntanya avall,
Per molt que s'esforcin els membres a frenar-la
I a modificar-ne la natura descendent,
Però no vols caure en la desídia ni en el suplici
De no haver-ho intentat, sobretot quan
Has estat capaç de dur-la al cim de la muntanya.
Quan la fruita i l'aigua són tan reticents
A l'acollida i als llavis i als dits, sols resta, Tàntal,
Cloure els ulls i observar-ne el curs i la creixença,
Resseguir-ne els meandres i el brancam.
Però no vols renunciar, en començar un nou dia,
Al glop fresc ni al mossec reconstituent,
Si saps que gairebé tastaves la llum, sent a les fosques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada