Gèminis

A Anna G. C.

Quan el món s'ha construït al voltant dels teus llavis,

No hi ha huracà que s'endugui el desig fervent del bes,

Ni que trenqui el lligam indivisible dels noms fets carn

I dents i somnis més reals que el retret o la rancúnia.

Quan el dia arriba amb un simple mot teu, no hi ha glavis

Capaços d'escorxar l'ànima, ni l'entrellat subtil de tan revés,

Pot deslluir aquesta vida, malgrat que les nits siguin l'arn

Més espinós que imagini la Natura, la més vil angúnia.

Anna, quan el meu cor sols anhela la lluïssor dels teus ulls,

El somriure clar i sincer, la carícia, la tendresa, la intimitat

D'una abraçada, amb la complicitat d'una mirada, no hi ha

Món que existeixi lluny dels limits d'aquesta llum que reculls.

I respirar un cop més és poder ésser novament al teu costat,

A tocar de la teva pell, embolcallar-me la mà amb la teva mà.