Diré el bes i vindrà a la memòria la
pluja i la nit,
El boig que et ronda sense remei quan
l'engruna
Més ínfima d'un mot teu és un udol
trist a la lluna
Que ens guaita i ens empaita els somnis
i el delit.
I retindré en la gola el crit i el
desig per cadascuna
De les passes que ens separen, per
minvar el neguit
De voler i no poder, el joc i el foc i
la passió pel dit
Que et ressegueix l'esquena, dèbil
castell que s'enruna.
Diré el bes i retornarà l'eclipsi de
la raó al meu Univers,
Satèl·lit d'aquest món creat al teu
voltant, on la pupil·la
És foscúria brillant en trencar-se la
promesa del silenci.
I retindré a les palmes l'escalfor del
teu cos, el pervers
Pou que m'engoleix i em tempta i em
remou la tranquil·la
Vida al teu servei, perquè cada segon
que visqui et pensi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada