Besar-nos com si només tu i jo
existíssim
En aquest món que he bastit en el
teu ventre
I abraçar la penombra és saber que
el centre
Dels somnis s'abasta en un segon
brevíssim.
Encetar la deu dels llavis és
sofrir
La set infinita, que avui es
perpetua
En contemplar d'aprop ton ànima
nua,
I deixar els fruits d'Eros a mans
del destí.
Besar-nos amb la fam que mai no
s'aparta
De les nostres dents en la ciutat
del sol
És haver per primer cop el nom de
l'aire.
I impregnar-me, per fi, de la teva
flaire
És bleixar bocins de vida i de
consol
I evitar l'ofec de desitjar
estimar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada