Àgapes

En el ressò de l'aram de les torres,
Onze somnis podràs alimentar
Sense el neguit ni l'espera: els esborres,
Com la tristor, en travessar-ne el llindar.

Les parets demostren que el temps s'atura
Sota la mirada atenta, innocent
D'un dels fruits de qui té cura
D'oferir el Paradís a flor de dent.

Ja pot venir la calor o el diluvi,
Que si a la taula hi ha queviures i vi
No existiran presses. Almenys d'antuvi.

I, en tot moment, un angèlic efluvi
Farà que et preguntis si no és mesquí
Guardar el secret que l'Edèn és aquí.