Allò que estimo és
l'ofrena de la matinada,
El pou bell d'una mirada
que engoleix el temps,
L'ànsia del desig que
creix sense pausa ni tremps,
Una paraula que és
torrent en una boca desitjada.
I no escatimo mitjans ni
esforços, en l'absència,
Per tenir present cada
carícia, glop d'aigua clara,
Cada resquícia de pell
que vull, aquests ulls d'ara
Per al sacrifici que em
desperten sense clemència.
Allò que estimo duu el
nom etern de totes les coses,
La joia clandestina de
retrobar, enmig de la fosca, l'alba,
La saba càlida d'un
sentiment que ha arrelat dins meu.
I de nou llimo el descans
per demostrar-te que sóc teu
Contra la distància i el
destí, per dir-te que em salva
Aquesta dosi de
desitjar-te, pura com el vol de les aloses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada