Verrà la morte e avrà i tuoi
occhi
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
C. PAVESE.
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
C. PAVESE.
Demà diré: Vindrà la mort i tindrà els teus
ulls,
Aquesta mirada de profunditat sense treva
Que, sense poder-me pertànyer, lentament és meva
Mentre esdevinc agonia en la llum que reculls.
Diré: La primavera comença cada matinada
Quan la primera paraula construeix el destí
Que em sustenta, l'oxigen i la vida, el glapir,
I desitjo la mort que floreix en la teva mirada.
Diré: La dolçor de la teva veu es barreja als esculls
D'una mar de melangia, i fa més lleu aquesta espera
En l'ombra allargada d'un sofriment que em permeto.
I potser avui ja tingui la mort, amb aquesta anhelada
Pupil·la tenyida del teu somriure, la pedra foguera
Del desig per la famèlica fam de tu, el foc perpetu.
Aquesta mirada de profunditat sense treva
Que, sense poder-me pertànyer, lentament és meva
Mentre esdevinc agonia en la llum que reculls.
Diré: La primavera comença cada matinada
Quan la primera paraula construeix el destí
Que em sustenta, l'oxigen i la vida, el glapir,
I desitjo la mort que floreix en la teva mirada.
Diré: La dolçor de la teva veu es barreja als esculls
D'una mar de melangia, i fa més lleu aquesta espera
En l'ombra allargada d'un sofriment que em permeto.
I potser avui ja tingui la mort, amb aquesta anhelada
Pupil·la tenyida del teu somriure, la pedra foguera
Del desig per la famèlica fam de tu, el foc perpetu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada