La brisa s'escolta més distant que ahir.
I no es desboquen els plenilunis buits
Que ens turmenten en vèrtexs fets atzucacs
De l'atzar.
Malgrat tot, miratges irreals entre dunes i dunes
Fan que avancem, en ziga-zaga, enmig del no-res
A la recerca de temps millors envoltats
Per la mar.
Sona llunyà el timbal del cim de la muntanya
Que serva -i no veiem- la nívia blancor dels núvols
De l'espera.
Malgrat tot, sabem que hem d'amidar la tragèdia
Nocturna que ens vol devorar la flor del lilà,
La darrera.
I no es desboquen els plenilunis buits
Que ens turmenten en vèrtexs fets atzucacs
De l'atzar.
Malgrat tot, miratges irreals entre dunes i dunes
Fan que avancem, en ziga-zaga, enmig del no-res
A la recerca de temps millors envoltats
Per la mar.
Sona llunyà el timbal del cim de la muntanya
Que serva -i no veiem- la nívia blancor dels núvols
De l'espera.
Malgrat tot, sabem que hem d'amidar la tragèdia
Nocturna que ens vol devorar la flor del lilà,
La darrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada