Després dels trenta minuts contractats, en què només l'ha tustada de totes les formes possibles, l'home es vesteix i, amb fàstic, llença damunt del llit l'import acordat, amb un bitllet de vint euros de propina i perquè la meuca guardi silenci. S'acaba de col·locar bé la corbata i l'americana davant del mirall i s'adona de l'esgarrapada a prop de la galta esquerra. Inventarà una excusa prou versemblant perquè la seva dona el cregui.
Abandona l'habitació amb flegma britànica, aliè a l'escenari que ha deixat rere la porta, un cop que ha comprovat que no es descuida res. Ni el rellotge, ni la cartera, ni cap objecte personal que pugui desmuntar les raons del seu retard. El dia ha estat atrafegat i ple de nerviosisme. La cridòria de la quitxalla al parc on ha estacionat el seu vehicle el desperta de les cabòries. Es fixa en la floristeria. Seria sospitós comprar flors a l'Aurèlia. Se'n desdiu, de la idea, gairebé a l'instant. No és detallista, ho reconeix. I, en vint anys de matrimoni, l'Aurèlia ja ha perdut la il·lusió de ser sorpresa un dia qualsevol. De ben segur que s'estranyaria que avui, tot d'una, el seu marit vingués amb un detall.
Quan arriba a casa, mitja hora més tard del que acostuma, l'Aurèlia l'espera arrepapada a la butaca i mig endormiscada. Els nens ja dormen, la casa és en silenci i en penombra, només amb el volum baix del televisor. Fred Astaire i Ginger Rogers ballen, galta contra galta, i la melodia de la cançó conegudíssima omple l'estança. Li agradava tant, aquesta pel·lícula... I ara ni tan sols s'immuta. L'Aurèlia s'alça lleument i el besa a la galta dreta, la llum escassa no descobreix la ferida de l'altra galta.
Es despulla mentre es dirigeix al bany. Soparàs?, pregunta ella, i ell respon de forma negativa. Hem fet un mos després de la reunió. Aniré al llit quan em dutxi, afegeix sense canviar la modulació de la veu. I, amb el mateix èmfasi apagat, quan surt de la dutxa només amb el barnús, afegeix:
—Per demà necessitaré el vestit gris i la camisa blanca. Me'ls podràs planxar? Tinc un judici contra aquell fill de puta de maltractador...
—És clar, amor. Ha de fer bona fila el fiscal del Jutjat de Violència sobre la Dona número 2!
—Això —afegeix ell, esbossant un somriure cínic—. Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada