I la història d'un poble que seguirà essent
Lliure dins dels cors, estimat en l'íntima
Escalfor d'un caliu que no s'ha d'apagar.
I el bat i el violoncel i la veu i la bellesa
S'amalgamen en la polsosa illa on el temps
S'ha aturat, i el son ressona en cada carreró
Per alegrar aquesta immobilitat obligada.
En la pinacoteca d'un cel constel·lat rau
El record i l'anècdota, la reminiscència
Que reposa en el blanc i el negre per semblar
Més gran del que va ser, més esplèndida.
I he tenyit la meva memòria de sépia, de nou,
Contra la realitat d'un món mediocre que cau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada