Amb la son encara als ulls i el gust ferruginós de la sang, em llevo directe al lavabo. El rostre que hi veig reflectit al mirall costa de reconèixer-lo. És el meu, però els ulls enfonsats i el llavi superior inflat el desfiguren. Me'l mullo amb abundant aigua freda mentre el record de la darrera nit em visita. Pensaments que van connectant-se dins del cap. La nova visita d'aquella estranya, el sexe ansiós forassenyat, amb una violència famolenca que, fins al moment, encara no havia experimentat, i la mossegada enmig del descontrol de l'orgasme. Els fets van accelerar-se llavors, amb l'acte reflex de clavar les ungles en sentir les dents que em ferien. Al coll o a la galta, en la foscor completa és difícil de precisar.
No sabria dir quan ni com va desaparèixer ella ni quan vaig caure en mans de Morfeu. Tampoc sé donar una raó a l'inici d'aquestes visites nocturnes que, com si es revisqués el mite d'Eros i Psiqué, no volia donar un rostre a aquesta estranya que venia com un torrent sexual per envair-me. Hi ha fets en la vida que arriben sense fer soroll i els acceptem de forma tàcita també. Immers en els pensaments, acabo d'esbandir-me la cara. L'aspecte ha millorat poc. El llavi presenta una cicatriu vermellosa, que l'impacte amb una porta pot justificar. Els ulls ja no semblen tan inflats per l'arrossegament de nits de dormir poc.
M'aplico una tireta a la ferida i em vesteixo. Penso en l'etapa de la convivència en què el matrimoni comença a allunyar-se amb infimitats. Àpats no coincidents van ser l'inici del distanciament en el nostre cas. Al cap d'unes setmanes, i després de les vacances, els estira-i-arronses ens obligaren a ocupar habitacions separades, per no voler claudicar... I també penso en la finestra entreoberta per mitigar la xafogor de juliol, cosa poc recomanable quan es viu en una planta baixa. I, enmig del silenci de la matinada, una boca càlida i humida que em busca els llavis i deixo que continuï la recerca en un estat que es barreja amb la vetlla i el son. Sense temor a despertar ningú de la casa, ni la Gràcia, la meva esposa, ni la Natàlia o en Dídac, els nostres fills. I, com qui és empès al buit, la finestra oberta ja intencionadament i l'assiduïtat de l'estranya, ha estat una rutina seguida amb religiositat. Perquè, per damunt de tot, l'estranya em té ficat a la seva butxaca i sap on trobar-me.
Surto de l'habitació i la flaire del cafè acabat de preparar em desperta la pituïtària i la gana. La Gràcia segueix amb camisola de dormir, d'esquena a mi. Les formes que s'hi dibuixen em resulten suggerents, com si aquesta ànsia sexual nocturna m'hagués aguditzat els sentits. I la trobo més atractiva fins i tot. En girar-se, unes marques al coll em posen alerta. I el cap barrina. Emeto un bon dia entre murmuris mentre observo amb més deteniment el seu coll. A prop de la clavícula també té marques. I, sense preguntar-li res, m'aclareix els pensaments, com si me'ls pogués llegir. La Cleòpatra se m'ha tirat al damunt aquest matí i m'ha esgarrapat. La dòcil gata d'angora? Em costa de creure, però no dic res, només assenteixo. No sóc el més adient per parlar.
Em serveixo una tassa de cafè abans que se'm regiri més l'estómac per l'ensurt. L'arrossegament d'uns peus anuncien l'entrada imminent de la Natàlia. Un mocador al coll en ple estiu i uns llavis vermells en excés acaben de despertar-me completament. Perquè no tenim cap altre animal domèstic a casa, que jo sàpiga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada