Amb la cama fracturada, pensa en el que ha perdut aquest agost. La calidesa de la platja, malgrat la multitud, el relax d'uns dies a l'apartament a primera línia, amb els nens al poble dels avis per no haver-se de preocupar més del compte. Però hi ha conseqüències i accidents que no es poden predir. Sobretot quan, després d'anys de jou matrimonial, se sent lliure i sense lligams de cap mena. I vol aprofitar-ho des del primer any de llibertat.
El dolor no remet ni amb l'alcohol que ha ingerit. I segueix pensant en la Costa Brava que, any rere any, els esperava. A tots els membres de la família. I s'adona que potser sí que s'ha precipitat en viatjar cap a la Patagònia durant el mes d'agost per desconnectar del món. I gaudir d'allò que va haver de reprimir-se durant anys i penúries: un viatge a l'aventura amb la improvisació com a única condició.
Beu el darrer got de l'ampolla de licor que, segons li havien dit, era tradició prendre allà mateix. I, amb la lucidesa que confereix l'alcohol de vegades, veu com les esperances i l'abatiment el vencen. Les primeres llàgrimes afloren entre els espasmes de dolor i de fred. Sap del cert que en Nepomuceno, el guia que l'ha acompanyat gustosament fins a aquells paratges llunyans, no tornarà perquè ja no l'hauria deixat allà tot sol, enmig de la immensitat del Glacial Perito Moreno sense queviures ni més roba d'abric que la que duu al damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada