I servirà per recordar-nos
El bressol i la naixença,
El dia que comença i l'ocàs.
M'omplo els llavis d'atzur,
I l'horitzó de nou sobreïx
D'onatge i de quietud
Amb la mansuetud del seu cos.
I no oblido que en sóc fill,
Deixeble de la seva sal,
Mentre admiro el lapislàtzuli
I l'ivori del vaivé constant.
Paraula blava de la mar,
Eterna baula que a ella em lliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada