Fa que lluiti per allò que ha de venir demà
Amb la força del terratrèmol i l'ímpetu infinit.
La flor no es marceix si se la cuida a diari.
I el plaer d'un despertar serè mentre em mires
Fa que em lligui al repòs i al descans, al llit
De roses mudes que t'han d'acollir i perfumar.
L'amor encén els llavis quan el cor esdevé gregari,
Quan la necessitat d'una carícia provoca el desvari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada