Té la mar quan esdevens ona
I ràfaga i escullera i horitzó;
I potser també ignoro noms
I paraules oblidades per l'ús
Quan t'espero en el silenci
Entre la mirada i el bes golut.
Però omplo de traços el núvol,
De gargots la sorra de la nostra
Platja, de desigs el teu ventre
Amb la ignorància de qui viu
Sabent que els fruits de l'amor
Són dolços i bells, mel que ajuda
A transcórrer el dia. I les nits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada