A la Màxima li ha costat però, finalment, troba la botiga d'accessoris i complements on el seu fill i la seva xicota han fet la llista de noces. No la coneixia perquè és a l'altra punta de la ciutat i, a més, és novíssima, amb tot d'articles de disseny i estrambòtics per al seu gust. Les tres dependentes que hi ha la miren i ella demana per la llista en concret. La que sembla més seriosa de les tres regira un calaix i n'extreu un full, que l'allarga a la Màxima. És de les primeres persones, observa, en reservar regal. També observa que els articles triats per la parella s'han ordenat de major a menor preu. Ressegueix cada línia amb el dit per ajudar-se amb la lectura dels objectes i el preu corresponent.
S'atura en arribar a l'espremedora Juicy Salif (Preu, 59 EUR). La recorda bé, no li fa falta veure-la per saber que és l'andròmina horrible amb forma d'aranya de tres potes. Acompanya les seves paraules amb dos tocs de l'índex damunt del taulell:
-Vull aquesta espremedora.
-La Juicy Salif? Bona tria, senyora! -diu, entusiasmada, la dependenta que l'atén i marca amb una creueta el producte.
Ja ho sap, la Màxima, que és una bona tria. El seu fill és un amant dels sucs de taronja a qualsevol hora, el recorda des de petit amb els ulls esbatanats mentre ella li espremia, incansablement, els cítrics, el suc dels quals el feia desaparèixer en un tres i no res. També ha escoltat coses d'aquest artefacte: la seva incomoditat a l'hora d'utilitzar-lo, la feina que dóna haver-lo de netejar, les marques que deixa l'aigua en fregar-lo o haver-lo de...
-I quin nom hi deixo per a la reserva? -la noia interromp els seus pensaments.
-Vejam... Engràcia Dald i Habla -menteix la Màxima sense immutar-se.
-M'ho lletreja, si li plau...? -demana, novament, la noia.
La Màxima ho fa, gustosament, i acompanya l'acció amb un somriure. Marxa en haver pagat l'import de la Juicy Salif, amb el joc de plàteres i de canelobres d'argent massís (Preu, 350 EUR) al cap. En arribar a casa, demanarà a l'Arístides que s'acosti a aquella botiga d'accessoris i complements novíssima que no sap on para. Però que li han dit que hi ha uns canelobres i unes plàteres precioses, un regal adient per a uns pares amorosos com ells, que ho faci avui mateix perquè ningú no se'ls avanci. I, afegirà, no pot acompanyar-la ella perquè ha quedat amb les amigues a la tarda i, ja la coneix, l'amoïna agafar el cotxe o el metro per desplaçar-se dins de la ciutat... Hi ha tanta delinqüència...
La Màxima somriu encara quan comença a baixar els primers graons de la boca del metro. Pensa en l'espremedora i en els seus inconvenients. I perquè també sap que aquesta andròmina ha estat motiu de separacions al llarg dels 21 anys des que es va dissenyar. Però si el seu fill i la mala pècora que es vol casar amb ell l'han triat, els donarà el gust. I així s'assegura que l'estri és regalat. I que, tard o d'hora, el seu fill torni, de nou, a casa de la mamà. Ella és pacient i, sobretot, equidistant amb la parella.
Relats conjunts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada