En les nostres cèl·lules, el missatge
D'un demà més negre que diàfan,
La sang que en el pou ens atrapa?
Per què ens cal arrabassar
Cada pam de terra, i sembrar
La sal i l'eixorca espiga d'un blat
Que ha tatuat en la seva tija la fam?
Per què seguim repetint el malson
D'equivocar-se i caiem en la foscor
D'un riu pútrid d'aigua i de plom?
Pare, per què hi ha un sol camí invisible
On trescar per contemplar la mar, lliures
D'aquest destí destructiu que al cor ens fibla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada