I retornes a brollar en plor i càntic.
Xantalam (Empar Sáez)
I dansen els somnis en corrua, i pressenten que la nit eterna
S'ha engalanat amb colors de flama i de cel, en la caverna,
On només hi ha espai per a la nuesa, per al silenci -pressumpte
Pou que s'enduu els mots enllà-, per al càntic mut, per al plor,
I els peus segueixen un moviment de passes invisibles ancestral,
Que ha estat escrit en la pols dels segles, en les llàgrimes, en la sal
De la mar que s'alberga en cada cos, i ha esdevingut batec i ressò.
En el cercle, silents, homes i dones que no saben què és el descans
Quan el deliri s'apodera de la carn i de l'esperit, i els transporta
Fins als marges d'un precipici cap a l'èxtasi, cap al fons d'un mateix.
I guareixen l'atàvica ombra del ritu, i la vida i la mort amb escreix,
Litúrgic malabarisme que roda cíclicament en el llindar de la porta
Del món tangible i el més enllà, la força que s'agrupa en les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada