Ales que cerquen horitzons abastables,
Màrfegues que cobreixen la lívida
Força que ens queda per lluitar,
I aixequem el vol amb l'esperança
De delimitar aquesta muda sofrença
Que ens depara la vida, i vivim.
Sense pensar en demà. Els fruits
Més dolços es troben per atzar.
Véns? Volarem cap a l'essència primigènia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada