Que la vida és goluda
Com la boca més muda
Que busca mots en la foscor,
I callo perquè só
La innocència perduda
En la pell que exsuda
Sang i llàgrimes i dolor.
Caminant i laberint,
Seré serè mur cap al xiprer
I la nafra de la mort,
Fins i tot record
O allò que mai no tindré
Oblidat massa sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada