Les arrels dels arbres, mentre la bressa
La brisa amb cabells d'herba i d'espera.
No hi ha més joia possible que la primavera
Quan l'escuma esmenta el teu nom, fressa
De la mar quan les roques retenen l'escomesa,
Arran de sorra, de l'onatge, penell de la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada