Jugo
perquè em torna a tocar: vaig d'oca a oca.
Miquel Martí i Pol
I de carenes, d'arbres i de pastures
On el temps no existeix ni transcorre.
I jocs solitaris, amb companys presents
Només en la imaginació, silencis trencats
Per soliloquis i onomatopeies, sense fi.
I em perdo en el paisatge, cercant el nen
Que vaig ésser, amb la nostàlgia d'uns daus
Que ja no rodolen pel terra, que no indicaran
Quantes caselles he d'avançar en la vida.
Demà somniaré en bicicletes i genolls pelats,
En innocències deixades al llarg dels dies,
En el primer bes amb vergonya, i en la primera
Llàgrima. Mentrestant, d'oca a oca, aprofitant el torn...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada