Amb una rialla d'ironia barata.
He d'elogiar una sabata
En vers per sentir-me feliç?
Contra les cordes, sóc funàmbul
Circense o un simple pallasso?
Caic a rodolons per on passo
I sols em trobo al preàmbul
D'una tragèdia que sé meva.
Sense treva, no hi ha encís
Ni incís en la sofrença ingrata:
Enmig del meu estiu, de sobte neva;
I esdevindré deliri somnàmbul
Del teu pit, que en somnis repasso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada