Encara al teu
Recer, amor.
Les bombes
Ressonen també
Fora dels malsons
Que em visiten?
He sabut que la bèstia té fam, que no l'acaba.
Amb preguntes que no busquen respostes
I amb urpes que persuadeixen els membres,
S'obre camí contra la vida i la pau quieta.
Tanco la porta; forrellat i cadenes per aturar
L'ímpetu d'aquesta gana imprevisible, ignara,
Que no sé d'on ve ni quan marxarà. Et rendeixes?
Algú plora,
Sap res del futur?
Mira'l com agonitza
Entre la incertesa
Que deixa la por,
Policromia
De la desesperació.
Imatges i paraules,
La gernació és buida,
Exèrcits d'acer
Imperible avancen
Sense recular mai,
I no existeix
El descans mentre
El conflicte crema.
Avui, on sigui.
En qualsevol racó
Hi ha sang vessada,
Infància òrfena,
Perill de viure
O d'haver nascut lliure.
Què està succeint?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada