És plaent sentir com les teves dents em maseguen
Amb lentitud la carn, i s'hi marquen com tatuatges del desig.
Però, quan l'absència em barra la teva nuesa,
Reclamo i m'ajudo de la memòria
Per a reconstruir-la, trencaclosques que trenca cors:
Gaudeixo de la llibertat que m'ofereix la gàbia dels teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada