Em llevo i tot el Jardí de les
delícies és per a mi. També per a l'Eva, és clar, perquè som
éssers inseparables, ella nascuda de la meva costella, segons
l'Altíssim. Vull despertar-la però m'encisa quan resta callada, amb
la seva nuesa excepcional, perquè sembla com absent. Colliré els
fruits més saborosos per a menjar-los junt amb ella, a allò que
anomenem esmorzar. Hauria de trobar una bèstia per munyir-la, però
les cabres són inexistents en l'Edèn, o almenys jo no n'hi he sabut
trobar. Faig un apunt mental per demanar-Li-les, a Jahvè. Així
potser millorarem aquests àpats massa frugals...
Quedo bocabadat una estona més, em
fixo en les corbes sinuoses i insinuants de l'Eva. A la llum del dia,
a pesar que el foc segueixi encès, és més bella encara. M'excita
fixar-me en cada centímetre del seu cos, engendrat per una part tan
ínfima i quasi inútil del meu. Els ulls queden hipnotitzats en la
rugositat més fosca dels mugrons que, a l'aire, s'han endurit i són
més desitjables que de costum. M'atreviria a llepar-los, però té
tan mal despertar que això em frena. Amb la visió del borrissol
púbic, que retalla tan assíduament com pot perquè li fa angúnia
qualsevol pèl, l'excitació és palpable en mi.
No m'adono quan l'Eva obre els ulls
perquè m'estic masturbant degut a aquestes calors tan matinals. El
plaer que sento m'ha fet posar els ulls en blanc i perdre el món de
vista per uns segons. Però la plantofada de les paraules de l'Eva
dels meus ensomnis, que és una Suhaila terrenal i emprenyada,
m'estronca l'èxtasi i l'erecció i em retorna a les misèries de
l'illa:
— Nacho! Creus que aquestes són
maneres de rebre l'audiència de Supervivientes?
1 comentari:
Éxtasis y audiencia (o Delicias y miserias)
Me despierto y todo el Jardín de las delicias es para mí. También para Eva, claro, porque somos seres inseparables, ella nacida de mi costilla, según el Altísimo. Quiero despertarla pero me encanta cuando queda callada, con su desnudez excepcional, porque parece como ausente. Recogeré los frutos más sabrosos para comerlos junto con ella, a lo que llamamos desayuno. Debería encontrar una bestia para ordeñar, pero las cabras son inexistentes en el Edén, o al menos yo no las he sabido encontrar. Hago un apunte mental para pedírSelas, a Yahvé. Así quizás mejoraremos estas comidas demasiado frugales…
Quedo boquiabierto un rato más, me fijo en las curvas sinuosas e insinuantes de Eva. A la luz del día, a pesar de que el fuego siga encendido, es más bella todavía. Me excita fijarme en cada centímetro de su cuerpo, engendrado por una parte tan ínfima y casi inútil del mío. Los ojos quedan hipnotizados en la rugosidad más oscura de los pezones que, al aire, se han endurecido y son más deseables que de costumbre. Me atrevería a lamérselos, pero tiene tan mal despertar que eso me frena. Con la visión del vello púbico, que recorta tan asiduamente como puede porque le provoca asco cualquier pelo, la excitación es palpable en mí.
No me doy cuenta cuando Eva abre los ojos porque me estoy masturbando debido a estos calores tan matinales. El placer que siento me ha hecho poner los ojos en blanco y perder el mundo de vista por unos segundos. Pero el guantazo de las palabras de la Eva de mis ensoñaciones, que es una Suhaila terrenal y cabreada, restaña el éxtasis y la erección y me devuelve a las miserias de la isla:
— Nacho! ¿Crees que estas son maneras de recibir a la audiencia de Supervivientes?
d.
Publica un comentari a l'entrada