Per què la vida ha de tractar-nos a cops de mall
Aquesta nostàlgia que ens llasta el dia i pesa
Un milió de tones, i ens arrossega pendent avall?
Per què no pot oblidar-se amb l'alquímia d'un ball
O amb uns llavis suspicaços, amb la fe de qui resa,
Silent, a un Déu, que provoca el fastig del badall?
Per què la vida ha d'obrir-nos les venes, i el mal
Ha de perpetuar-se després de l'hemorràgia,
I no serveix ni artifici ni truc perquè la màgia
Ha estat sembrada en un camp erm, ple de sal?
Per què no pot avançar enllà, i guarir com cal
Aquesta ferida que resta oberta i, presagi a
Presagi, em diu que no he de deixar el camí ral?
1 comentari:
Suspicacia (o Hemorragia)
¿Por qué la vida ha de tratarnos a golpes de mazo
Y nos abruma con la sombra clara de la tristeza,
Esta nostalgia que nos lastra el día y pesa
Un millón de toneladas, y nos arrastra cuesta abajo?
¿Por qué no puede olvidarse con la alquimia de un baile
O con unos labios suspicaces, con la fe de quien reza,
Silencioso, a un Dios, que provoca el hastío del bostezo?
¿Por qué la vida ha de abrirnos las venas, y el mal
Debe perpetuarse después de la hemorragia,
Y no sirve ni artificio ni truco porque la magia
Ha sido sembrada en un campo baldío, lleno de sal?
¿Por qué no puede avanzar allá, y curarse como debe
Esta herida que queda abierta y, presagio a
Presagio, me dice que no tengo que dejar el camino real?
d.
Publica un comentari a l'entrada