Els dits balbs ressegueixen la pell de
la jove. La pal·lidesa, contraposada amb el carmí intens dels
llavis, és un tret d'aristocràcia. La fita amb ulls de seductor,
l'acaricia amb la perícia de qui ha resseguit milers de cossos,
l'estudia centímetre rere centímetre i s'anticipa a les seves
reaccions. Inclús pot percebre el ritme del seu cor, cada cop més
accelerat, que cavalca en el pit. Les arèoles rosades sota la quasi
transparència del vestit anuncien la seva virginitat. Aquesta nit la
desitja amb frenesia, de tan dolça com se li ofereix, la devoraria a
mossegades tendres i goludes, li tastaria la mel·líflua boca,
xuclaria el nèctar que traspua del seu sexe immaculat. Però no gosa
traspassar la frontera de la carn; cal servar el seny, controlar els
desigs més baixos, perquè la flor del seu cos no es marceixi abans
de gaudir-la.
La continua resseguint i els capcirons dels dits se li escalfen amb la flama que desprèn el seu cos, mel per als sentits, de tan perfecte que se li apareix. La boca entreoberta, els ulls mig clucs, la flaccidesa dels membres de la noia, lívids i bells, demostren que ja ha quedat a mercè d'ell, i el batec se li compassa en el coll fràgil, porcellana finíssima. L'excitació és tangible, i l'olor de dona fecunda el desarma, com la seva mirada, de pupil·les dilatades, que el travessa sense que ella se n'adoni. S'omple els narius amb aquesta flaire apegalosa, l'envaeix amb la seva presència plena de discreció, l'envolta i la llepa, la posseeix en la immobilitat extrema, quan ella ja és incapaç d'emetre ni un sol gemec ofegat.
És llavors quan, sense marge de reacció per part d'ella, se li abraona a la jugular i li esquinça la pell, la carn, en un festí de sang silenciós, indolor. El doll vermell calmarà per un temps breu la mil·lenària set del vampir.
2 comentaris:
Arostocracia (o Meliflua)
Los dedos ateridos recorren la piel de la joven. La palidez, contrapuesta al carmín intenso de los labios, es un rasgo de aristocracia. La mira con ojos de seductor, la acaricia con la pericia de quien ha recorrido miles de cuerpos, la estudia centímetro tras centímetro y se anticipa a sus reacciones. Incluso puede percibir el ritmo de su corazón, cada vez más acelerado, que cabalga en el pecho. Las areolas rosadas bajo la casi transparencia del vestido anuncian su virginidad. Esta noche la desea con frenesí, de tan dulce como se le ofrece, la devoraría a mordiscos tiernos y glotones, le probaría la meliflua boca, chuparía el néctar que rezuma de su sexo inmaculado. Pero no se atreve a traspasar la frontera de la carne; hay que conservar la cordura, controlar los deseos más bajos, para que la flor de su cuerpo no se marchite antes de disfrutarla.
La continúa recorriendo y las yemas de los dedos se le calientan con la llama que desprende su cuerpo, miel para los sentidos, de tan perfecto que se le aparece. La boca entreabierta, los ojos medio cerrados, la flacidez de los miembros de la chica, lívidos y bellos, demuestran que ya ha quedado a merced de él, y el latido se le acompasa en el cuello frágil, porcelana finísima. La excitación es tangible, y el olor de mujer fecunda lo desarma, como su mirada, de pupilas dilatadas, que lo traspasa sin que ella se dé cuenta. Se llena la nariz con esta fragancia pegajosa, la invade con su presencia llena de discreción, la rodea y la lame, la posee en la inmovilidad extrema, cuando ella ya es incapaz de emitir un solo gemido ahogado.
Es entonces cuando, sin margen de reacción por parte de ella, se le abalanza a la yugular y le rasga la piel, la carne, en un festín de sangre silencioso, indoloro. El chorro rojo calmará por breve tiempo la milenaria sed del vampiro.
d.
Aristocracia (o Meliflua)
Publica un comentari a l'entrada